By A Web Design |
 |
Darreres notícies
DOS ARQUEÒLEGS ESTUDIEN DE LES RESTES PREHISTÒRIQUES DE LA ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA ROUREDA DE LA MARGINEDA
Gerard Remolins i Pablo Martínez treballen en la reconstrucció de recipients ceràmics a partir dels fragments recuperats al Jaciment de la Margineda.
Actualment , els treballs se centren en la reconstrucció dels diferents recipients ceràmics a partir dels fragments recuperats. Pablo Martínez i Gerard Remolins han determinat ja el nombre mínim de recipients que podrien haver estat utilitzats en aquell espai i han pogut recuperar els perfils gairebé complets de tres recipients en la seva forma original.
Els guanyadors d'Andorra de l'Experiència fotogràfica internacional dels monuments 2011, al Consell d'Europa per a assistir a la cerimònia d'entrega de premis.
D'esquerra a dreta: Joan Dias, Aida Romero, Meritxell Risco i Pau Subirà
Temes destacats
|
L' |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
objectiu d'aquesta ruta del ferro és testimoniar i donar a conèixer al gran públic aquest patrimoni que uneix mines, carboneres i fargues, alhora que inclou l'hàbitat dels obrers i dels mestres de farga, com també uns elements arquitectònics edificats en ferro i unes escultures contemporànies.
La missió del Centre d’interpretació del ferro Farga Rossell és la de mostrar al visitant el que va significar l’activitat siderúrgica per Andorra entre els segles XVII i XIX. La farga Rossell és un bon exponent de la indústria de producció de ferro a la zona dels Pirineus.
Andorra va veure néixer l'Experiència fotogràfica internacional de monuments (EFIM), juntament amb Catalunya (Espanya) i Polònia, el 1996. Des del principi es va entendre la internacionalitat i l'extensió que aquest projecte podria assolir, ja que el 1997 s'hi van incorporar cinc països nous i aquell mateix any l'EFIM va rebre el premi de les Jornades europees del patrimoni, que atorgaven el Consell d'Europa i la Fundació del Rei Balduí. Avui són més de 50 països els que participen en aquesta experiència.
La vall del Madriu-Perafita-Claror és un paisatge cultural, una obra conjunta de l’home i la natura de gran excepcionalitat i amb importants valors estètics, històrics i culturals. La vall conserva molts elements i les estructures d’explotació, organització i gestió dels recursos naturals (boscos, pastures, bordes, camins, aigua...) que mostren la utilització i l’evolució d’aquest territori al llarg de la història. De gran valor identitari, la vall ha esdevingut un testimoni viu de la història i les formes de vida d’un país rural de muntanya. Paratges d’una bellesa extraordinària són fruit de la interacció de l’home amb el medi.
