Regió rica en mineral de ferro, els Pirineus posseeixen una llarga tradició siderúrgica. Aquesta activitat, font de riquesa econòmica, ha deixat molts testimoniatges. Les explotacions forestals, mineres i els edificis de transformació han deixat una empremta profunda tant en el paisatge com al teixit urbà del massís.

Gràcies a l'estudi, la restauració i la conservació, l'objectiu d'aquesta ruta del ferro és testimoniar i donar a conèixer al gran públic aquest patrimoni que uneix mines, carboneres i fargues, alhora que inclou l'hàbitat dels obrers i dels mestres de farga, com també uns elements arquitectònics edificats en ferro i unes escultures contemporànies. Les diverses rutes s'han agrupat per constituir un itinerari transfronterer que el conjunt dels socis han batejat sota una única denominació: La Ruta del Ferro als Pirineus . Aquesta ruta permet recórrer la història del ferro a través dels estadis de la producció del metall o del seu ús. La creació de l'itinerari cultural transfronterer està fonamentada en la recuperació d'aquest patrimoni industrial.

Aquest itinerari inclou cinc regions veïnes: el Principat d'Andorra, Catalunya, el Llenguadoc-Rosselló, Aquitània i el País Basc. La definició d'aquesta ruta temàtica ha necessitat la implicació de catorze institucions: les diputacions forals de Bizkaia i de Gipuzkoa, la Fundació Lenbur, el pont de Bizkaia, el Museu Chillida-Leku, el Municipi de Beasain, la Fundació Zerain Dezagun, el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, la Diputació de Barcelona, els consells generals de l'Arieja i dels Alts Pirineus, l'Associació Fer et Savoir Faire , el Comú d'Ordino i el Govern d'Andorra.

A partir d'aquesta sinèrgia, i en col·laboració amb l'Institut Europeu d'Itineraris Culturals, el treball realitzat ha rebut el reconeixement per part del Consell d'Europa dins de la Xarxa Europea d'Itineraris Culturals com a part integrant de l' Itinerari europeu del patrimoni industrial .