L’inventari permet saber amb exactitud en què consisteix el nostre patrimoni cultural moble i immoble, i disposar d’un repertori al més exhaustiu possible per poder-ne tenir un coneixement al més complet possible. Aquesta funció de control ha de permetre saber en tot moment quins són els nostres béns culturals, a quines tipologies responen, on es localitzen, o en quin estat de conservació es troben. La feina d’inventari permet també poder documentar aquells béns sobre els que hi ha intervencions que modifiquin el seu grau d’autenticitat i no es poden protegir.
El registre i inventari dels béns culturals facilita saber en tot moment i de forma transparent, tant a les administracions central i comunal, com als propietaris i als ciutadans en general, quins béns estan protegits, quin grau de protecció tenen i quins són els seus entorns de protecció. També facilita tenir un control sobre la localització i possibles moviments dels béns culturals mobles, ja siguin interns, bé exportacions, o bé la seva selecció per a possibles exposicions museogràfiques, permanents o temporals.
La finalitat última de la feina d’inventari consisteix a permetre fer una selecció dels béns culturals de més interès patrimonial, i elaborar la documentació necessària per proposar-ne la protecció mitjançant la seva inscripció a l’Inventari general del patrimoni cultural, de manera que es compleixi l’establert per la Llei de patrimoni cultural. La Llei diu que el ministeri titular de la cultura ha d’elaborar l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra, en el qual han de constar tots els béns mobles, immobles i immaterials que integren aquest patrimoni, tant de titularitat pública com privada.
L’inventari és, doncs, un instrument fonamental per a la tutela del patrimoni cultural. És l’eina que proporciona el coneixement de cada un dels béns existents al país i/o distribuïts pel seu territori, necessària per prendre les mesures destinades a la seva protecció.
Amb l'inventari es pot gestionar i facilitar l'accés a tota la documentació legal generada a l'entorn dels béns culturals, ja sigui els inscrits a l'inventari, els declarats béns d'interès cultural o els seus entorn de protecció, com són:
- Expedients d'inclusió o de declaració
- Declaracions d'entorns de protecció
- Autoritzacions d'obres o intervencions
- Autoritzacions d'exportació temporal o definitiva
- Informes del Consell Assessor
- Plans especials
- Estudis d'impacte
- Constatacions
- Expedients sancionadors
- Etc.
Amb l'inventari es pot disposar d'informació sobre les intervencions que es vulguin emprendre sobre béns declarats i els seus entorns.
Des d'una perspectiva àmplia, l'inventari ha de permetre avaluar quins dels elements que consten al registre requereixen una protecció. De cada tipus detectat, cal establir si cal protegir tots els exemplars, o cal seleccionar els més representatius, i en aquest cas saber quins són i amb quins criteris se seleccionen
A llarg termini, l'inventari ha de proporcionar a la ciutadania en general i als especialistes en particular, informació al més exhaustiva possible sobre quin és el nostre patrimoni cultural, tant moble com immoble i afavorir-ne la valorització. Ha de poder proporcionar informació a comuns i equips tècnics que faciliti l'elaboració d'instruments d'urbanisme mitjançant mesures de conservació integrada.
La difusió del patrimoni és bàsica per conservar-lo. Ha d'estar adreçada al ciutadà perquè prengui consciència del valor real d'un patrimoni que és comú a tota la societat; només així es podrà arribar a la seva adequada conservació.
