S'entén per restauració el conjunt d'operacions tècniques i científiques destinades a garantir, en el marc d'una metodologia crítica i estètica, la continuïtat d'una obra d'art. S'entén per conservació integrada el conjunt de mesures que tenen com a finalitat assegurar la perennitat del patrimoni cultural immoble i vetllar pel seu manteniment en un entorn adequat, ja sigui construït, ja sigui natural, i per l'adaptació respectuosa amb els seus valors fonamentals a les necessitats de la societat.

Aquesta és la definició que la Llei 9/2003 del patrimoni cultural proporciona en relació amb aquests conceptes.

Restauració de la talla de la Mare de Déu del Roser, església de Sant Esteve d'Andorra la Vella. Fons PCA

Dins de l'àmbit de la conservació es pot distingir entre conservació preventiva i conservació curativa; la conservació preventiva fa referència a les causes de la degradació dels béns, als factors que interactuen amb els béns culturals i formen el seu medi, mentre que la curativa se centra en els efectes de la degradació.

La conservació té com a objectiu perllongar l'esperança de vida dels béns culturals. L'acció pot ser feta sobre un objecte o sobre un conjunt d'objectes (acció directa) o bé sobre les condicions ambientals d'un objecte o una col·lecció (acció indirecta). Entre els criteris de preservació i conservació preventiva figura la necessitat de crear un medi ambient adequat amb les exigències de permanència i durabilitat de l'objecte, que eviti les causes d'alteració. Això implica el coneixement del comportament físic i químic de l'estructura i els elements dels materials a conservar, i el coneixement de les causes potencials de deteriorament.

Els criteris d'intervenció actuals es fonamenten en el reconeixement de les obres en els seus dos aspectes, estètic i històric, i en el restabliment de la unitat potencial de les obres sense falsificació artística o històrica, i sense esborrar les traces del temps. A grans trets, els criteris actuals, constantment debatuts i perfeccionats, consideren el valor estètic i històric de l'objecte conjuntament.

Els objectius perseguits amb les intervencions de conservació i restauració són retornar a l'obra la seva llegibilitat des d'un punt de vista estètic però salvaguardant tots els seus valors documentals genuïns intactes: donar prioritat a la conservació davant de la restauració, efectuar una bona diagnosi prèvia a la restauració i documentar degudament les actuacions; respectar la pàtina i els afegits històrics (sempre que no degradin l'original ni físicament ni estèticament), emprar materials estables, reversibles, i fàcilment reconeixibles, i no fer intervencions hipotètiques o per analogia.

El conservador-restaurador aglutina el coneixement tècnic, artesà, artístic i científic, i generalment ha de coordinar un treball multidisciplinar en el qual intervenen diversos professionals, com historiadors, arxivers, arqueòlegs, documentalistes, arquitectes, químics, físics, radiòlegs, informàtics, fotògrafs, i d'altres.